lunes, 7 de diciembre de 2009

DEMANO MÉS RECURSOS DE L'AJUNTAMENT PER LA FP

Avui acabo de llençar un comunicat on demano més recuros humans, tècnics i econòmics i alhora denuncio que l'ajuntament es gasta 120.000€ a l'any en el lloguer de les oficines del Passeig de Gràcia Nº 2 que és la seu del la Fundació BCN FP i del Consell de la FP de la ciutat i demano que aquesta seu es treslladi a l'edifici del Institut Municipal de Barcelona a la Plaça Espanya.

Us passo la nota!

CiU reclama al Govern d’Hereu incrementar els recursos tècnics, humans i econòmics que es dediquen a la Formació Professional.

Gerard Ardanuy critica que es gasti un 8% del pressupost destinat a FP en el lloguer d’una oficina al Passeig de Gràcia, i reclama que aquesta es traslladi a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació
Barcelona.- El Grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, reclama al Govern d’Hereu incrementar els recursos tècnics, humans i econòmics que es dediquen a la Formació Professional. El regidor d’Educació de CiU, Gerard Ardanuy, critica que es gasti un 8% de pressupost destinat a la FP en el lloguer d’una oficina al Passeig de Gràcia i reclama que aquesta es traslladi a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació.
A parer d’Ardanuy "cal millorar diversos aspectes de la Formació Professional a la ciutat", un ensenyament que a Barcelona cursen 14.316 alumnes i que té un dèficit de places de 2.532 persones que han sol·licitat plaça i han estat excloses. "Aquesta formació és estratègica i fonamental per combatre la crisi econòmica i l’atur, així com per donar resposta als reptes econòmics i empresarials de Barcelona, però l’Ajuntament hi dedica pocs recursos tècnics, humans i econòmics", ha dit el regidor.
El grup de CiU ha presentat diverses preguntes per escrit a l’Ajuntament per tal de conèixer la situació de la FP a la ciutat de Barcelona. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament es dediquen anualment a aquesta formació 1,5 M€ i 24 professionals (entre el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació), "és necessari incrementar aquests recursos".
Gerard Ardanuy ha criticat que les oficines de la seu de la Fundació BCN FP i del Consell de la FP de la ciutat, situades al Passeig de Gràcia número 2, que estan de lloguer, tinguin un cost de 122.457€ anuals, 10.205€ al mes. "Aquesta despesa és un 8’16% de tot el pressupost que es destina a la FP", ha criticat el regidor que ha demanat "que es traslladi aquesta oficina a la seu a les dependències de l’Institut Municipal d’Educació, situades a la Plaça d’Espanya, i que es dediqui l’import íntegre d’aquest lloguer a intensificar les accions de suport i promoció de la FP a la ciutat".
Ardanuy ha demanat també intensificar les gestions per tal d’incorporar més empreses, institucions i entitats col·laboradores a la Fundació BCN FP. Com ha dit el regidor a febrer de 2009, segons dades de la Regidora d’Educació, eren només 35 empreses les que col·laboraven. "Aquestes xifres són poc significatives pel que suposa el nombre total d’empreses, entats i organitzacions existents a la nostra ciutat. Cal fer esforços per implicar més agents en aquest tipus de formació", ha conclòs Ardanuy.

CARTA DISTRICTE EIXAMPLE NOVEMBRE 2009 (INFÀNCIA I EDUCACIÓ)

Benvolguda veïna, benvolgut veí,[En endavant, podràs llegir aquesta carta i les cartes anteriors, i tambécomentar-les, al blog: http://cartesdesdeleixample.blogspot.com/ ]El proppassat divendres, dia 20 de novembre, se celebrava el Dia Universal de l’Infant: permet-me que aprofiti l’avinentesa per fer unes breus pinzellades precisament sobre la infantesa i la seva protecció.Vint anys després de l’aprovació de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, podríem veure el got mig ple -o mig buit- a l’hora de considerar el respecte dels drets dels infants i adolescents al Món, però també a la nostra ciutat. En tot cas, de ben segur que coincidirem que queda molta feina per fer-hi, i que resulta imprescindible fer-la. Tinc la profunda convicció que la protecció de la infantesa, com també l’acompanyament de les persones en el seu procés d’envelliment o el suport a les persones dependents i el seu entorn familiar, són fites amb les quals podem determinar i valorar el gruix moral d’una societat. En aquest sentit, i permet-me certes llicències paulines, podem afirmar, categòricament, que, si avancéssim molt en l’àmbit de la tecnologia i de les arts als nostres barris, si fóssim capdavanters en tants i tants aspectes de la vida social, cultural i/o econòmica, però desemparéssim els nostres petits, les nostres persones grans i dependents, no seríem res.I això em porta a referir-me als reptes i potencials de l’educació, també al nostre districte. I prou sé que l’educació ha de ser al llarg d’una vida, i no solament en l’edat de l’escolaritat obligatòria. I prou sé que la formació d’adults –massa sovint marginada- és un factor alliberador de primer ordre, des del punt de vista individual i col·lectiu. Però l’educació resulta bàsica, en bona mesura, perquè acompanya fonamentalment els infants, els adolescents i els joves en la seva maduració personal i prepara (o llastra, si és inadequada) el seu –nostre- futur. Per tot això, i singularment en moments de crisi com l’actual, l’educació esdevé una potent palanca de canvi que convé dinamitzar i reforçar.S’ha avançat molt en la tecnificació dels centres, en l’adequació material de les infraestructures. Però més enllà dels maons i dels ordinadors, el repte és fonamentalment humà i interpel·la tothom: s’ha de donar encara més suport al paper dels docents, i s’ha de reforçar la funció educadora dels pares i de les mares.Tot i que es difonen estadístiques negatives sobre l’estat de l’educació a casa nostra, l’horitzó que s’albira no ha d’estar tenyit pel pessimisme ni podem caure en la resignació: en tot cas, podem ser un districte d’alt valor educatiu en una ciutat que es defineix i es pretén educadora. Cal, però, que tothom faci pinya: aquest castell val molt la pena, seria dramàtic que acabéssim fent llenya!En efecte, l’Eixample està en condicions de ser un districte innovador, en matèria educativa, amb l’oferta d’una educació de qualitat. L’autocomplaença i la desídia són especialment contraindicats en l'àmbit educatiu, estratègic per a la societat i la seva competitivitat, i també, i sobretot, bàsic per a la dignitat de les persones i per al ple desenvolupament de la seva personalitat. Per això, demano el compromís i la implicació de tothom (dels centenars de professionals, dels milers d’alumnes, de les seves famílies, dels seus barris) perquè el model sigui encara més potent, vagi més enllà. I cal implicar-s’hi des del convenciment que tots som comunitat educativa, que tots podem sentir la responsabilitat i la satisfacció de col·laborar en el creixement humà i en la formació de ciutadanes i ciutadans que tinguin per objectiu millorar la nostra societat i participar-hi.N’hi ha molts exemples, d’aquesta implicació cívica, però en posaré dos, de joiosa actualitat, en la mesura que rebran, a títol particular i d’entitat, respectivament, la Medalla d’Honor de la Ciutat, a proposta del nostre. Districte: el bon amic Robert Cosialls, que ha estat i és un gran defensorde l’esport de base, ha transmès els valors del treball en equip, de l’esforç i de l’esportivitat i, alhora, ha insistit en la important funció educativa que tenen les escoles esportives; la iniciativa del CEIP Joan Miró i d’altres escoles i entitats del Districte d’impulsar un projecte compartit–el Camí Amic- fa deu anys.Ets necessari/ària per fer de l’Eixample una comunitat que combati enèrgicament la mediocritat, la crisi de valors i el pessimisme ambiental, i que recuperi, pel contrari, lideratge educatiu, embranzida i excel·lència; per fer de l’Eixample una comunitat que percebi l’educació com unaoportunitat de construir fecundament, i que, per tant, elimini trinxeres ideològiques, tan contraproduents: crec fermament que les aules no són un camp de batalla, sinó una pista d’enlairament de la nostra societat.Sovint insisteixo en la necessitat peremptòria de construir comunitat, sobretot en temps de crisi. Ara i aquí, vull destacar que l’escola és una de les protagonistes principals d’aquesta construcció, i que tots els àmbits del districte haurien de ser com una gran escola de coneixements, de civismei de vida. En la mesura que ho fas en la teva quotidianitat, sempre en positiu, t’ho agraeixo i t’encoratjo a perseverar-hi.T’agraeixo la teva atenció i et saludo ben cordialment.Gerard Ardanuy i Mata (gardanuy@bcn.cat),regidor-president del Consell deDistricte de l’Eixample

REACCIONS D'UNIÓ AL BARÓMETRE DE LA VANGUARDIA A BARCELONA

http://uniobcn.cat

Publico la nota de premsa que vàrem enviar als mitjans, amb les meves reacions al barómetre de la ciutat publicat per La Vanguardia, on explico quins són els objectius d'Unió a la Ciutat de Barcelona, la cada cop més clara alternativa d'en Xavier al Govern de la Ciutat i on critico l'estil del PSC al "criminalitzar" sistemàticament CiU, apostant per l'enfrontament de "bons contra dolents".

"La proposta de canvi de Xavier Trias és incompatible amb la democràcia de la por que propugna el PSC "

Escrit per Barcelona Ciutat
Dilluns, 30 de Novembre de 2009 10:43
“Amb aquesta tendència obsessiva per atemorir la ciutadania el PSC no fa honor a la seva lluita militant contra les dictadures i la manca de llibertat”, diu Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona
“La proposta de canvi de Xavier Trias, cada dia més consolidada, és incompatible amb la democràcia de la por que propugna el PSC”, diu Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona.
Barcelona, 29 de novembre de 2009.- Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona vol manifestar que, després de les darreres enquestes conegudes, tant la d'aquest cap de setmana com les d'un temps enrera, es consolida la tendència d'una Convergència i Unió en ascens i un govern municipal del PSC a la deriva i profundament desorientat.
Davant les reaccions del PSC-Barcelona d'aquest mateix matí, Gerard Ardanuy, president d'Unió Democràtica de Catalunya a la ciutat de Barcelona ha manifestat que “aquesta és la resposta del pànic”. Segons el president socialcristià, “el PSC, desbordat per tot arreu a la ciutat de Barcelona, torna a posar en marxa la màquina de la por”, i ha afegit que “ens preocupa molt que el partit que governa la ciutat cregui que per obtenir uns bons resultats ha d'atemorir a la ciutat”. “Ens preocupa”, ha continuat Ardanuy, “que amb aquesta tendència obsessiva a atemorir la ciutadania el PSC no fa honor a la seva lluita militant contra les dictadures i la manca de llibertat, tot el contrari”, ha dit el també regidor a la ciutat de Barcelona.
Gerard Ardanuy també ha manifestat que “al PSC sembla que ja no saben llegir les enquestes”. “Els resultats apareguts avui a un mitjà de comunicació expressen clarament que les possibilitats de pactes són molt àmplies”, ha dit el regidor nacionalista, que ha afegit que “des d'Unió sempre hem cregut que pactar reforça la democràcia, mentre que la por la debilita”. “Podria haver-hi”, ha dit Ardanuy, “fins i tot un pacte CiU-PSC, que seria l'únic que donaria una majoria estable, però a hores d'ara el PSC el fa materialment impossible, perquè el canvi que proposa en Xavier Trias és incompatible amb la democràcia de la por que propugnen els socialistes barcelonins”.
“L'enquesta publicada avui”, ha continuat Ardanuy, “ens diu, però, que cada vegada som més a prop del canvi, i que el lideratge d'en Xavier Trias serà imprescindible per fer un govern fort, responsable, transversal, proper als ciutadans, preparat per servir la ciutadania de manera eficaç, amb la recerca del consens per bandera, i deixant de banda l'habitual maniqueisme entre 'bons' i 'dolents' a què tant acostumats ens té el govern socialista-comunista de Barcelona, que ens mostra dia sí dia també la manca de lideratge de l'Alcalde i que oblida les necessitats dels barcelonins i barcelonines buscant sempre l'enfrontament”.
Ardanuy ha conclòs dient “que aquesta ciutat necessita altres maneres de fer i altres lideratges”. “Unió Democràtica de Catalunya aspira, des de la més gran de les humilitats, a ser clau en la defensa dels valors, de la llibertat, del diàleg i la justícia social, tots ells del tot oblidats pel govern municipal, i que haurien de ser a la base del futur govern de la ciutat”, ha finalitzat el president social-cristià.