lunes, 22 de marzo de 2010

ALFABETITZACIÓ DIGITAL A BARCELONA

Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Barcelona va desenvolupar un acord subscrit per unanimitat per tots els grups del Consistori per desenvolupar un Pla d'Alfabetització Digital a la nostra ciutat, inciciativa que va proposar ERC. En la meva intervenció vaig mostrar la meva decepció pel pla presentat pel Govern (l'adjunto)
Considero que la nostra ciutat ha de desenvolupar una estratègia respecte aquesta temàtica, discrepo respecte com l'ha volgut aplicar el govern de la ciutat, el govern de la ciutat planteja aquest repte, agrupant un seguit d'accions (básicament de formació) que s'estaven desenvolupant ja a la nostra ciutat i incrementarles, apostar per oferir cursos d'iofimàtica per a treballadors i aturats, desenvolupar cursos per a gent gran i algunes accions més que pretenen cobrir uns 70.000 usuaris, amb un pressuipost total de 3,1 Md'€ entre ajuntament i un parell d'entitats bancàries, alhora que es preten facilitar l'accés a la certificació digital Idcat impulsada per la Generalitat de Catalunya.
Parteixo de la base de la importancia estratègica de disposar d'un Pla d'alfabetització digital que ha de tenir uns motors claus, que començaria amb una diagnosi seriosa del nostre nivell actual de coneixement de les TIc, el perfil de l'usuari habitual i el del que no ho és, la situció de les infraestructures de telecomunicacions a la nostra ciutat i l'accés de la població actual a aquestes, l'estudi en profunditat de les necessitats del nostre mercat laboral respecte a l'us de les TIC, l'anàlisi de la fractura digital a la nostra ciutat.
Aquest pla hauria de comptar amb alguns punts prioritaris:
Primer l'estructura ja existent d'oferta formativa, afegint la xarxa d'educació de servei públic (tant la de titularitat pública , com concertada), escoles de primària i secundària , Instituts, escoles d'adults i centres de formació professional, biblioteques, Centres cívics, casals de gent gran etc... Aquest hauria de ser el motor social per desenvolupar aquesta cultura digital.
Segon disposar d'unes infraestructures de telecomunicacions que cobreixin tot el territòri de forma ràpida i amb capacitat, la connectivitat és la clau per accedir a les TIC.
Tercer una certificació digital homologada a tota la UE que homologui laboralment com a usuari de TIC en el món del treball, elloc d'apostar per la certificació que impulsa la Generalitat de Catalunya per als seus treballadors hauriem d'apostar per la certificació europea ECDL desde la educació postobligatòria.
Quart la col·laboració interinstitucional i amb la implicació de totes les àrees de Govern de la ciutat per tal d'esdevenir un pla estratègic que aprofiti totes les sinergies de l'ajuntament i la resta d'administracions, amb els seus recursos, un segell, una marca que sigui transversal
Cinquè definició d'objectius finals i anuals, qualitatius i quantitatius a aconseguir.
Sisè, suport a l'economia productiva tant a la poc intensiva en coneixement, com a la intensiva en coneixement, treball conjunt amb gremis, col·legis professionals, associacions i Agents socials i econòmics, estimulant i dotant de recursos per adaptar-se a les TIC de foma efectiva.

Finalment penso que un Pla d'alfabetització ha de ser un compromís de tots amb uns objectius clars i assolibles, tant en l'ambit educatiu, econòmic i social. Que compti amb la implicació de tothom institucions, ciutadania i societat civil. Un Pla d'aquestes característiques és un objectiu prioritari de ciutat i no un pla per fer una nota de premsa



Us afegeixo uns links per coneixer més sobre el tema:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfabetització_digital

http://www.educaweb.com/esp/servicios/monografico/alfabetizacion/

miércoles, 3 de marzo de 2010

VENDA A LA GENERALITAT DE LA CASA BURÉS

Al plenari del Mes de Febrer el Govern Municipal va portar a votació la venda definitiva de la Casa Burés a la Generalitat, aquesta situació ve d'un llarg camí i d'una pèssima gestió de l'ajuntament de Barcelona.

Vàrem comprar la casa Burés al 2007 per uin import de 26 M€, es va espeqular que s'hi ubicaria el centre d'interpretació del Modernisme de Barcelona, cosa que es va descartar a l'inici de la legislatura vigent.

Després de rumors i contra rumors als anys 2007, 2008 i 2009 , vaig escriure una carta a la regidora del districte i al Tinent d'alcalde d'urbanisme on els demanava una solució a aquesta sorprenent situació, inistia en que es definis una venda o bé que l'ajuntament iniciés un procés participatiu per decidir-ne l'ús, conjuntament amb una reforma integral de l'edifici d'urgència. Mentrestant , la casa s'ha anat degradant i cada any s'hi ha invertit en seguretat i petit manteniment més de 100.000€.

Finalement ens informen de la venda a la Generalitat, a mitjans de 2009, per l'import de 26 M€, passen a aprovació el conveni entre les dues administracions que especificava que la operació es realitzaria en un sol pagament i abans de 31 de Desembre de 2009, nosaltres sempre hem reclamat que la integritat de l'import es quedi a la Dreta de l'Eixample, el barri amb menys equipaments públics dels districte i suposo que de tota Barcelona , no en n'hi ha cap.

Finalment el Govern és incapaç de formalitzar aquesta venda abans de la data establerta i han de portar de nou al Plenari la modificació del conveni, amb alguns canvis substancials el primer ja no es pagarà de cop sinò e còmodes plaços, concretament 5, de 2010 a 2014.

Denunciem de nou la incompetència d'aquest Govern, que gestiona de forma poc rigorosa els diners públics es dedica a fer inversions que després son ruïnoses per l'Ajunatment i continua deixant a la seva sort als veïns de la Dreta de l'Eixample per sota de la Gran Via. El nostre Ajuntament és una Financera o unamena de bnca solidària de la Generalitat